dijous, 23 de juliol del 2009

Esquinços de plaer


Indecisa, entra al local. La porta, gruixuda,sembla pesar més de l’habitual. Es fixa en que té un lleò dibuixat al pom.

Un mar de mirades es posen sobre ella, que incòmoda, seu en una cadira prop del guarda-roba.

Aguarda, i mentre ho fa, entrecreua les seves llargues i tornejades cames, notant el frec de les mitges i els plecs de la roba arremangada. La costura de les calces se li clava a l’entrecuix, i s’estremix notant la muntanyeta de tela dintre seu. Prem les cames repetida i dissimuladament baix la taula.

Una parella se li acosta, sap què vol i els acompanya. Ella llisca sabiament la mà per la seva cintura, en una seductora carícia, mentre van cap al cotxe.

Li agrada escoltar el so dels suspirs anhelants de goig, de plaer, trencant el silenci d’un pis buit. Respiracions entretallades i tela al caure a terra, els cops dels cossos al juntar-se.

Olora l’ambient aspirant la flaire dolça del suor net.

Tanca els ulls i es deixa endur, les mans aspres d’ell l’exciten, i les suaus carícies d’ella exploren joguetones braços, cames, natges i boca.

Besos de seda, pressió a la cintura, un mos al coll que succiona una i altra volta. Deixaria l’ànima lliure, i la ment roja o negra, o en blanc, ennuvolada la vista, la raó i sentits pel plaer.

La succió l’ atabala, gemega. La llengua de l’home s’apropa al seu sexe, i mandrosa escampa la seva humitat mentre sense presa baixa a l’anus, curiosa i tímida.

Natges separades, banyades, palpiten. Apropa els malucs i corva l’esquena, inquieta ja.

El penis acarona el pel del pubis i amb la mà l`espenta per fi, dins. Somriu i apropa els pits turgents al seu tòrax.

Obri els ulls. Ella observa a un racó, esplendorosa i lluenta de suor. Les seves mirades es creuen, i sent que alguna cosa se li trenca al cor mentre els músculs de la vagina se li contrauen amb força. El semen calent goteja, i s’abraça al no tan extrany.
A la duxa, les gotes d'aigua rellisquen errants mentre garabategen el seu cos, però no escriuen res.

Torna sola a casa. El silenci del carrer no l’espanta. Fa temps de plutja, i la suau brisa nocturna li embolica els cabells. Aspira l’aire però ja sols olora flaire de nostàlgia

3 comentaris:

  1. m'agrada la descripció... però ella, la altra... només mira?

    ResponElimina
  2. Vaja! grata sorpresa trobar aquest blog que pareix que comença ara, no? M'ha agradat el relat... i m'ha posat calent com posa l'erotisme fi, jejeje (me l'he imaginada tornant amb temps plujós pel carrer Major de Gandia). I per cert, respecte a l'altra, mirar també és participar, o això diuen a Shortbus. Besets forestals (i tant de bó plujosos, amb la calorassa que fa).

    ResponElimina