PERVERTIDOR NOCTURN

La nit és fresca, i fa dies que l'estiu ha començat. Ha entreobert la finestra, i la llum del carrer, tènue, dibuixa fines línies al llit, colant-se atrevidament a l'habitació pels petits orificis de la persiana.

Parla per telèfon, i mentre ho fa, es mira al mirall. Amb la mà recorre el seu jove cos, estrenyent la pell, tersa i suau. Les palmes recullen trossos de carn, preta i tremolosa. El mirall reflecteix la seva ingènua nuesa, i diposita la mirada a cada recolzada del cos. Amaga un dels seus pits entre els dits.

La conversa és agradable, a cau d’orella. El so no és bo, però la imaginació queda lliure, i allò no escoltat no resulta imprescindible. Murmurs d'amants a la foscor, silencis que mai no seran incòmodes, sospirs d'un desconegut que cada vegada ho és menys.

Tremolosa, s'ajeu al llit. Els llençols li acaricien per un breu instant l'entrecuix, i sent el suc espacirse per les seves cames.

Palpa curiosa el seu pubis, anhelós i els seus dits recorren amb ànsia el tram tan conegut.

Escolta l'excitada respiració d'ell, la linea telefònica distorsiona el so i sospira afligida.
Perquè no olorA, no escolta, no sent: el tacte d'una altra pell, la consistència d'uns forts braços que l'estrenyin. Envolta el seu cos amb els seus, prims, però no aconsegueix calmar-se.

Imagina el seu pit i la carícia del bell en fregar repetidament contra els seus pits. Voldria abraçar-lo, apropar-lo amb força i domini al seu cos, enfonsant cada mugró a la carn. I sentir els seus petons recorrent-la, mossegades amb llavis, suaus, amb la boca oberta. Aspiraria la flaire del seu coll, darrere de l'orella, pressionant sàviament la clavícula. Lleparia el seu membre i acariciaria el seu tors. Jugaria amb ell sense entrar-lo a la seva cova, mullant-lo una i altra vegada.

El telèfon es talla i l'impertinent so de la línia comunicant la desconcerta. Maleeix en silenci i obre els ulls, i per aquella nit, ja no olora, ni escolta, ni sent.